vida mitjana

Com a conseqüència de tot això, el N₂O té una vida mitjana molt llarga (anys) que li permet escampar-se per tota la troposfera i arribar, fins i tot, a l’estratosfera.

Aquest fet té dues conseqüències directes: a) la vida mitjana dels CFC és molt elevada, i oscil·la entre 60 i 200 anys; i b) la concentració de CFC a la troposfera no ha deixat de créixer, fins a arribar a dècimes de ppb, a un ritme força accelerat de fins a un 4 % anual.

Malgrat que els HCFC tenen un temps de vida mitjana a l’atmosfera notablement inferiors als CFC, algunes molècules encara sobreviuen a la troposfera i arriben a l’estratosfera, on contribueixen a la destrucció de l’ozó.

L’enllaç C-I pateix fotòlisi ràpidament, àdhuc a nivell de terra, de manera que la seva vida mitjana és curta.